El 27 de Setembre de 2015 ha esdevingut una data històrica per un motiu evident: l'independentisme sense excuses, desinhibit i com a objectiu més o menys principal va obtenir una majoria absoluta en escons (72 de 135) i vots (47'80%, amb un 0'92% de vots blancs i nuls, un 8'94% de Catalunya Sí que es Pot que no pot ser atribuït per sencer ni a favor ni en contra de la independència, el 3'63% sumat entre UDC, PACMA, els Verds, Guanyem i els Pirates que no poden sumar ni a favor ni en contra de la independència i la suma del 39'11% de PSC, PP i C's com a manifestament contraris a la independència). Tenint en compte que dels dos-cents mil i escaig vots de l'estranger només es van poder fer vint i escaig mil sol·licituds, de les quals només es van arribar a poder comptabilitzar menys de quinze mil a causa del descarat boicot del govern espanyol mitjançant la feina bruta de les ambaixades espanyoles.
Extrapolant el 63'73% favorable a l'independentisme del vot exterior, l'independentisme puja un 0'1% si les vint i escaig mil sol·licituds haguessin pogut comptabilitzar-se, fins arribar a un topall de més de cent vint-i-cinc mil vots independentistes més amb una participació exterior del cent per cent. Mantenint la participació que es va donar al Principat (lògic si pensem que el vot exterior és més compromès i tot que el local) dóna uns noranta cinc mil cinc-cents vots independentistes més (en realitat més, però arrodoneixo), uns vuitanta cinc mil cinc-cents vots independentistes més dels comptabilitzats a causa del boicot estatal. Prop d'un 2'5% més, que faria pujar l'independentisme directe a més del 50%, acabant del tot amb aquestes perverses tergiversacions dels resultats que donen les formacions unionistes, que reclamen que més de la meitat dels votants son contraris a la independència, inflant artificialment l'unionisme en un 15%.
En resum, sense el boicot estatal, els resultats, independentistes haurien superat el 50% en vots, i haurien propiciat que la CUP obtingués vora de tretze mil cinc-cents vots més, i Junts pel Sí més de setanta un mil cinc-cents vots més. La CUP hauria superat el PP en vots, igualant-lo en escons, i Junts pel Sí, passant del milió set-cents mil vots, hauria pujat un parell d'escons més, com bé deia en Ramon Tremosa (https://twitter.com/ramontremosa/status/649321828457009152).
La importància d'aquest fet rau a que l'aritmètica parlamentària faria que, amb aquests dos escons, Junts pel Sí en tingués 64, contra 61 que podrien votar contra la investidura d'en Mas, i els 10 de la CUP, que d'abstenir-se permetrien la formació del govern encapçalat per Artur Mas. Una posició més còmoda per la CUP, que sense haver de renunciar a la seva promesa electoral de no fer president a en Mas, podria facilitar la posada en marxa del procés d'assoliment de la independència. Però la CUP, gràcies a la feina bruta de l'estat espanyol, ha obtingut una posició de força al Parlament, ja que Junts pel Sí necessita el seu suport actiu per a formar govern; una posició que també és incòmoda perquè ha de manifestar-se obertament i això implica que o bé flexibilitza la seva postura, o bé fa encallar el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada