Sobre la consulta sobiranista catalana.

La democràcia, i en copio la definició que en dóna la Viquipèdia, és “una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup[...], la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants”. El terme en sí, i torno a copiar la Viquipèdia, “ve del grec (δημοκρατία) δημος ("poble") i κρατω ("governar"). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble”. Us deixo l'enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia

Molt bé, ja ens hem posat en antecedents pel que ens importa ara. Els “ mecanismes de participació directa o indirecta” que s'esmenten més amunt són ni més ni menys que les votacions, fetes pels representants del poble, fetes pel poble mateix. Òbviament les votacions fetes pel poble mateix són la forma més directa de democràcia, la seva expressió més autèntica i fidel, i per tant la cosa més democràtica que existeix. Potser ja endevineu per on vaig. El tema és què, en relació a la famosa consulta del 9 de Novembre sobre la independència de Catalunya, el govern espanyol continua en una posició enrocada, sense voler negociar en cap sentit. Espero que ningú pensi el contrari, ja que respondre a qualsevol qüestió referent a tal consulta amb un comentari que manifesta la voluntat de dialogar sempre i quan no sigui sobre la consulta no és dialogar sobre la consulta sinó negar-se a dialogar en absolut sobre la mateixa. Evident, oi?

I ací rau allò gros de tot aquest tema: el govern espanyol no vol permetre a una part de la seva ciutadania votar sobre un tema que resulta fonamental per a l'esdevenidor de la comunitat que aquesta ciutadania composa. És més, l'única concessió que mai han fet al respecte, com a comentari anecdòtic, és que la tal votació l'haurien de fer tots els electors espanyols, com si una persona resident a un miler de quilòmetres de Catalunya, totalment desconeixedora de Catalunya a nivells socioeconòmic i cultural, podés raonablement tenir prou criteri com per a participar a la decisió sobre l'esdevenidor d'aquesta comunitat humana (i el territori que habita), la catalana, en particular.

Quelcom del tot absurd, ja que una cosa és participar conjuntament a la votació del govern de l'estat espanyol i una altra de ben diferent és decidir sobre la gestió d'un territori i una comunitat humana distants tant a l'espai com al social i econòmic (i polític, ja que estem). Si no fos aquest el cas, l'evidència més bàsica ens hauria fet a tots partícips de les eleccions dels governs de totes les comunitats autònomes de l'estat espanyol, amb més raó quan la ciutadania catalana és de les que suporta una major pressió fiscal i un menor retorn en inversions de tot l'estat. En efecte, parlo del famós i innegable dèficit, enfrontat al també innegable superàvit d'altres comunitats autònomes que es gestionen amb diners en bona part provinents dels impostos pagats per la ciutadania catalana, cosa que per la lògica del govern espanyol hauria de donar dret als ciutadans catalans de votar a tot arreu de l'estat espanyol.

No menys absurda és l'afirmació, repetida amb el convenciment propi de qui és cec perquè no vol veure, que el respecte de la llei és més democràtic que el dret a votar. Es podria argumentar que és un comentari pervertit en substituir la paraula “constitució” per la paraula “llei”, en emprar aquesta darrera de forma genèrica. En efecte, la ciutadania catalana no és irrespetuosa amb la llei com a concepte, i ha mostrat per activa com per passiva, tant mitjançant els seus representants com per sí mateixa, que vol respectar un entorn legal i dotar-se d'eines legals i raonables per a fer efectiva la seva voluntat. I per a fer-ho vol votar, que com he mostrat més amunt és l'expressió mateixa de la democràcia, per damunt de la legislació, que no pot ser feta més que pels representants de la ciutadania, o per la ciutadania mateixa, i aprovada en votació.

És a dir, que en democràcia, qualsevol cosa, començant per la llei mateixa, és sotmesa a la votació del poble, ja sia directa o indirecta. Em penso que per a tothom, excepte per als més irracionalment irreductibles, ha quedat ja establert aquest principi; qui no el vulgui entendre que no ens molesti amb cap demostració d'idiòcia, i cadascú a casa seva. Aquesta demostració ha de servir per a establir la vocació democràtica, innegable i intrínseca, de la consulta del 9 de Novembre. Ha de servir també per a establir el dret particular a la ciutadania catalana de decidir el seu esdevenidor, i si vol que Catalunya esdevingui un estat independent, i excloure d'aquesta decisió els ciutadans de territoris forans, a més d'assentar l'absoluta incapacitat de l'estat espanyol, com a democràcia que es venta d'ésser, per a anul·lar la consulta, impedir-la, o ignorar el seu resultat.

Per tant, i ja sense cap dubte, la ciutadania catalana ha de poder decidir el seu futur a la consulta del 9 de Novembre. Si l'estat espanyol ho impedeix, s'estarà negant a sí mateix com a democràcia, i d'aquesta forma capacitarà immediatament el govern català per a declarar unilateralment la independència de Catalunya, no estant en justícia i en democràcia sotmès jeràrquicament a un govern no democràtic. Si en tot cas el govern català respongués a tal negativa amb la convocatòria d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari, el govern que en resultés, de tenir la voluntat de proclamar la independència de Catalunya, ho podria fer de forma immediata i unilateral, havent estat a tal efecte habilitat per l'actuació antidemocràtica del govern espanyol, i essent, un cop més, el representant democràtic del poble català (l'esmentada ciutadania), escollit mitjançant l'expressió mateixa de la democràcia: la votació.