Aquest passat Onze de Setembre ha estat potser el més important de tots, o com a mínim el més important des dels inicis. La demostració cívica que es va fer a Barcelona va ser la més potent que mai s'ha fet a Europa, i haurà estat de les primeres que mai s'hagi fet al món. Visitants d'altres països, bocabadats, feien fotos i vídeos als participants a la demostració, mentre en destacaven el civisme, aclaparats per la immensa marea humana que ocupava el llarg i l'ample de dues de les principals, i més amples, vies de la capital barcelonina, pràcticament al llarg de tot el seu recorregut. En dono fe, jo hi era.
Onze quilòmetres en total era el que feia de llarg aquesta marea humana, sense tenir en compte les munions de gent que circulava pels costats, als carrers que s'hi creuaven, els qui circulaven al llarg de la demostració sense aturar-se a cap lloc concret, etc. Segons la Guàrdia Urbana (la policia local barcelonina), el nombre de participants (en una o altra forma) a la demostració es pot xifrar a un milió vuit-centes mil persones. I encara que no fos així, encara que aquest nombre es reduís considerablement, no menys d'un milió i mig de persones van participar a la demostració, que omplia, i en sóc testimoni, l'ample i el llarg de l'Avinguda Diagonal, des de la plaça de Maria Cristina fins a la de les Glòries, i la Gran Via de les Corts Catalanes, des de la plaça de les Glòries fins a la d'Espanya (ambdues vies fan uns 50 m. d'amplada). Un de cada cinc ciutadans de Catalunya. I no hi eren tots els que hi volien ser, d'això en tinc constància directa.
He dit demostració per un motiu. Aquesta ha estat la mostra de la capacitat de mobilització de la ciutadania catalana, de la seva implicació general al procés independentista, i de l'assumpció d'aquest no ja com a mera reivindicació política sinó com a característica inherent als valors inherents al fet d'ésser, o esdevenir, ciutadà de Catalunya. Gent de diverses procedències s'han integrat sense problemes a aquest procés i s'han identificat com a independentistes, fent seves no ja només reclamacions de caire econòmic, sinó consideracions socials i àdhuc culturals com a membres d'una comunitat caracteritzada pel seu implícit i indestructible tarannà tolerant i democràtic, el seu sentit de la justícia i la seva vocació de participació ciutadana; en podríem dir el seu republicanisme innat.
La reacció dels mitjans de comunicació a Madrid ha estat l'esperada. La televisió pública feia una retransmissió limitada i sense incloure imatges aèries, denunciada des de la mateixa institució que darrerament ha caracteritzat la seva cobertura del cas català des d'una òptica manipuladora, tergiversadora i desinformadora que també ha estat denunciada des dels mateixos mitjans per organitzacions de periodistes. Algun diari ha destacat la presència de tres mil persones a Tarragona a un acte unionista com a despertar català, obviant referències proporcionals.
Però a això ja ens estem acostumant. A enquestes fabricades que donen percentatges dubtosos, encaminats a dirigir el vot indecís i a modificar-ne el més moderat o voluble. A declaracions de menyspreu i menysteniment cap a un enorme i molt majoritari sector de la ciutadania que s'ha fet seu l'independentisme i que és qualificat de minoritari, bandejant l'enorme evidència física del contrari, i d'irracional i insolidari, malgrat les innumerables demostracions de civisme, racionalitat i integració de persones de tot el món i totes les condicions al procés independentista.
Malgrat els pals a les rodes que en va intenten posar els malintencionats de torn, si quelcom va quedar sobradament demostrat aquest passat Onze de Setembre ha estat no només ja la vivència, la pervivència i la supervivència, sinó la bona salut i la definitiva implantació de l'independentisme com a senyal propi i inequívoc, i molt majoritari, de la societat civil catalana, l'autèntica, i no la que sota la màscara d'aquest nom pretén evitar el que a hores d'ara i a la vista de qualsevol persona amb sentit comú que visqui a Catalunya és ja inevitable: ni més ni menys que la total i completa independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada