A l'anterior entrada esmentava la pàgina de Facebook d'un grup de recreació històrica del que formo part, els Caçadors Distingits de Catalunya (https://www.facebook.com/CacadorsDistingitsDeCatalunya). També feia esment que aquest grup recrea una unitat de lluita contra la guerrilla i exploració al servei de l'exèrcit imperial. Això, que així dit, de passada, sembla una fotesa, té el seu què. M'explico. Al nostre país, la Guerra del Francès és arreu explicada i venuda com una guerra contra l'invasor, en defensa de la terra, i s'exalten els herois i heroïnes populars (popularitzats) d'aquella escomesa, com ara el timbaler del Bruc o els guerrillers i sometents que van aconseguir fer girar cua per dues voltes les columnes franceses (i que per cert estaven convocats sota pena de mort; un incentiu molt potent). També es parla tot sovint dels abusos de les tropes invasores, i de les matances que van produir entre la població civil. Tot molt unidimensional i superficial, de fet, molt maniqueu; molt pueril, de fet.
Així que em vaig interessar pel tema, n'he llegit força, i m'he arribat a formar opinions fonamentades. Haig de confessar un biaix personal a favor de la França revolucionària i també de la napoleònica. Ara bé, parlo d'aquella França que es va revoltar contra l'Antic Règim, i què, de forma ben literal, el va escapçar en passar el seu rei Borbó per la guillotina. La que va resistir l'atac de tota l'Europa monàrquica i absolutista, i a força de voluntat i entusiasme, va girar la truita fins a posar aquella Europa intransigent i privilegiada de genolls. Deia Napoleó que tot soldat de França duia un bastó de mariscal a la motxilla, i no li mancava raó: el mariscal Ney era fill d'un boter; el mariscal Murat, d'un hostaler; el general Lefebvre-Desnouettes, d'un burgés draper (un paraire); el mariscal Soult, d'un notari; el mariscal Suchet, d'un fabricant de seda; el general Pajol, d'un advocat; el mariscal Augereau, d'un fruiter; el general Kléber, d'un constructor; el mariscal Masséna, d'un botiguer; el general Duhesme, que va governar Barcelona, havia estudiat lleis. Van ser soldats extraordinaris, que van enfrontar-se i derrotar als exèrcits dirigits per la noblesa d'arreu d'Europa.
De la mà de l'ocupació francesa, però, també va arribar l'esperança de modernitzar el país i de sotstreure'l del jou de la monarquia espanyola. Mentre a Espanya es debatia una constitució a Cadis (la futura "Pepa"), a Catalunya l'administració recuperava el català com a llengua oficial (pel mariscal Augereau, que també féu publicar el Codi Napoleònic, el codi civil més avançat d'aquells temps i que havia de regir a Catalunya, en català) i veia com els principals càrrecs civils eren ocupats per catalans. Amb francesos (co)dirigint l'administració, sobretot a l'aspecte militar, però és indubtable la catalanització de les institucions de govern, si no en la forma, molts cops adaptada o copiada del model imperial francès, sí al personal que les dirigia i administrava. En són exemples en Tomàs de Puig, corregidor de Figueres i Girona i president de la Cort d'Apel·lació; en Josep Pujol i March, corregidor de Barcelona, que va impulsar la publicació en català del Diari de Barcelona; el físic i meteoròleg Josep Garriga; el maire de Barcelona Melcior Guàrdia, o el regidor Antoni de Ferrater. Col·laboraren feliçment amb aquesta administració figures com l'industrial Erasme de Gònima o el banquer Gaspar Remisa. Les reformes al pla jurídic, econòmic i administratiu, i les obres públiques que es pretenia dur a terme, no van passar però del paper per causa de la situació bèl·lica. Finalment, la derrota francesa i la caiguda de l'Imperi va comportar el retorn de Catalunya a l'estat espanyol (del que havia estat seccionada des del 1808, primer a nivell pràctic i després a tots els nivells). El rei borbó Ferran VIIè, en tornar del seu exili daurat (al que havia accedit per voluntat pròpia), va repudiar la constitució de Cadis, desfermant un ferotge absolutisme recolzat, no ho oblidem, per molts d'aquells capitosts guerrillers que s'havien enfrontat a les tropes imperials. Els mateixos que anys més tard nodriran les files del retrògrad carlisme.
Tot això ha passat llargament ignorat durant dos-cents anys, i malgrat que hi ha hagut intents d'estudiar la situació des d'un prisma menys impregnat de la propaganda dels vencedors, encara avui dia, en públic, no hi ha reconeixement més que pels sollevats en favor del borbó, i s'ha de sentir, com fa poc al Bruc, com les institucions públiques i organitzacions privades que participen d'actes commemoratius d'aquella època fan servir i fan pública informació basada a l'esmentada propaganda, sense un àpex d'interès a reflectir la complexa situació que en realitat es visqué, amb dues Catalunyes enfrontades, la moderna, que feia costat a l'administració, i la retrògrada, que seguia els dictats de la noblesa i les proclames de croada de l'església, ambdós estaments justificadament temorosos de perdre els seus privilegis amb el triomf imperial. Tampoc em convenç el clàssic tractament que es dóna als combatents catalans que lluitaren contra els sollevats, i que reben els malnoms de caragirats o brivalla. Gent com en Joan Serra "La Pera" (el de la cançó El Bandoler d'en Llach), atrapat el 1815 en quedar-se per amor a una noia d'un mas, o en Josep Pujol "Boquica", en honor al qual es feren romanços i que arribà, essent cap de batalló (equivalent a tinent coronel, si fa no fa) a ser l'únic membre no francès de la lògia maçònica de Girona.
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 12 de juny del 2013
La recreació històrica. Una brevíssima introducció i un fervent oferiment.
Una afició apassionant, ho haig de dir. Consisteix bàsicament a fer una recerca d'informació sobre quelcom del passat amb l'objectiu d'aconseguir després recrear-ho de forma fidel. Sol centrar-se a la recreació d'unitats de combat, però abasta també la vida civil i fins i tot religiosa. És també una eina molt potent al servei d'historiadors i arqueòlegs (se n'ha arribat a dir que forma part de l'arqueologia experimental, per motius evidents), ja que els permet de situar un ésser humà en condicions que es donaven a una època determinada i un lloc determinat, i observar-ne tant les possibilitats de comportament com les opcions que a nivell pràctic calgui, relatives a diferents aspectes de la seva vida (relatius a la roba, els equipaments, etc.). Serveix també per a desmitificar la història, i per a desfer molts malentesos provocats per la propaganda (normalment dels vencedors) que desvirtuen i tergiversen massa cops el passat.
A un nivell més proper, ens permet de (re)viure la història i d'apropar-la al públic d'una forma amb la que un llibre, o fins i tot una producció audiovisual, no poden arribar a competir de cap de les maneres. Essent animals socials com som els humans, i bàsicament visuals, el fet de poder (gairebé) tocar la història, i que ens la puguin transmetre oralment persones a un entorn immediat, esdevé un recurs que ens facilita extraordinàriament d'entendre el que ens expliquen. Recordeu sinó el típic comportament de bandejar un manual d'instruccions i demanar a l'instal·lador d'un aparell, o en el seu defecte a una persona que interpretem que en sap, com funciona l'aparell en qüestió, per tal que ens ho ensenyi in situ i al moment mitjançant una lliçó pràctica. Doncs això.
Quan arriba una família davant una noia que va vestida de soldat, li demanen: escolta, i això perquè ho duus? I aquest estri, per a què serveix? I ja hi havien, dones, als exèrcits de llavors? I no pesa molt? I no sues amb tanta roba? I què van fer, les persones que recrees? Si s'apropen a un noi vestit i equipat de terrissaire, li demanen perquè s'ha vestit així, quines eines empra, quins objectes fabrica, si s'hi guanya la vida (figuradament, referint-se al terrissaire recreat i no al recreador mateix)... I tota mena de qüestions. Un tema interessant, que no tothom entén abans de posar-se a recrear: quan recrees la història, la gent no et veu com a individu "actual", sinó que veu el concepte, per dir-ho així, que representes: un terrissaire, una noia soldat, un monjo, un cirurgià-barber-dentista, una dama de la noblesa, un pagès...
Aquesta assimilació se suma als coneixements qui fa recreació històrica adquireix mitjançant la recerca i el contacte amb persones que en saben, i molt, fins arribar a l'erudició, durant la seva tasca-desenvolupament de la seva afició. Com a resultat, el recreador es converteix en un mitjà de transmissió d'aquests coneixements, però amb l'avantatge de poder transformar-los en una doble via: primer, els adapta al llenguatge quotidià, ja que molts cops ho ha hagut de fer per a entendre-ho (que t'agradi la història no vol dir que en siguis un tècnic); després, els fa entenedors en poder transmetre'ls en un ambient molt diferent de l'acadèmic, i en un entorn proper al públic, que té una major predisposició. La gent aprèn més i millor divertint-se, i això és el que sí que aconsegueix fàcilment la recreació històrica amb una facilitat que altres mitjans lluiten per assolir.
Per acabar, deixeu-me que us mostri un exemple:
https://www.facebook.com/CacadorsDistingitsDeCatalunya
Aquesta pàgina de Facebook alberga un grup de recreació històrica al que participo; recreem unes unitats catalanes que van servir a l'administració catalana i francesa durant la Guerra del Francès, lluitant contra les guerrilles borbòniques i fent d'exploradors de l'exèrcit imperial. La quantitat d'informació que hi veureu, en un format molt accessible i amb explicacions prou assequibles, ja paga la pena. Però a més, si l'aneu consultant, descobrireu dades sorprenents respecte d'un passat proper, una època tumultuosa i apassionant, en què res era tan blanc o negre com ens ho pinten tradicionalment, i tot era manipulat en favor d'uns interessos ni tan legítims ni tan patriòtics com ens venen generalment, ans el contrari.
Salut i a reveure!
A un nivell més proper, ens permet de (re)viure la història i d'apropar-la al públic d'una forma amb la que un llibre, o fins i tot una producció audiovisual, no poden arribar a competir de cap de les maneres. Essent animals socials com som els humans, i bàsicament visuals, el fet de poder (gairebé) tocar la història, i que ens la puguin transmetre oralment persones a un entorn immediat, esdevé un recurs que ens facilita extraordinàriament d'entendre el que ens expliquen. Recordeu sinó el típic comportament de bandejar un manual d'instruccions i demanar a l'instal·lador d'un aparell, o en el seu defecte a una persona que interpretem que en sap, com funciona l'aparell en qüestió, per tal que ens ho ensenyi in situ i al moment mitjançant una lliçó pràctica. Doncs això.
Quan arriba una família davant una noia que va vestida de soldat, li demanen: escolta, i això perquè ho duus? I aquest estri, per a què serveix? I ja hi havien, dones, als exèrcits de llavors? I no pesa molt? I no sues amb tanta roba? I què van fer, les persones que recrees? Si s'apropen a un noi vestit i equipat de terrissaire, li demanen perquè s'ha vestit així, quines eines empra, quins objectes fabrica, si s'hi guanya la vida (figuradament, referint-se al terrissaire recreat i no al recreador mateix)... I tota mena de qüestions. Un tema interessant, que no tothom entén abans de posar-se a recrear: quan recrees la història, la gent no et veu com a individu "actual", sinó que veu el concepte, per dir-ho així, que representes: un terrissaire, una noia soldat, un monjo, un cirurgià-barber-dentista, una dama de la noblesa, un pagès...
Aquesta assimilació se suma als coneixements qui fa recreació històrica adquireix mitjançant la recerca i el contacte amb persones que en saben, i molt, fins arribar a l'erudició, durant la seva tasca-desenvolupament de la seva afició. Com a resultat, el recreador es converteix en un mitjà de transmissió d'aquests coneixements, però amb l'avantatge de poder transformar-los en una doble via: primer, els adapta al llenguatge quotidià, ja que molts cops ho ha hagut de fer per a entendre-ho (que t'agradi la història no vol dir que en siguis un tècnic); després, els fa entenedors en poder transmetre'ls en un ambient molt diferent de l'acadèmic, i en un entorn proper al públic, que té una major predisposició. La gent aprèn més i millor divertint-se, i això és el que sí que aconsegueix fàcilment la recreació històrica amb una facilitat que altres mitjans lluiten per assolir.
Per acabar, deixeu-me que us mostri un exemple:
https://www.facebook.com/CacadorsDistingitsDeCatalunya
Aquesta pàgina de Facebook alberga un grup de recreació històrica al que participo; recreem unes unitats catalanes que van servir a l'administració catalana i francesa durant la Guerra del Francès, lluitant contra les guerrilles borbòniques i fent d'exploradors de l'exèrcit imperial. La quantitat d'informació que hi veureu, en un format molt accessible i amb explicacions prou assequibles, ja paga la pena. Però a més, si l'aneu consultant, descobrireu dades sorprenents respecte d'un passat proper, una època tumultuosa i apassionant, en què res era tan blanc o negre com ens ho pinten tradicionalment, i tot era manipulat en favor d'uns interessos ni tan legítims ni tan patriòtics com ens venen generalment, ans el contrari.
Salut i a reveure!
Reboot!
Reboot, reiniciant, tornant a començar. Tenir un espai al que recordar les pròpies inquietuds i opinions, les notícies que t'interessen, o senzillament el que et passa pel cap no vol dir que l'aprofitis com voldries. Massa cops ens ve mandra de posar-nos i escriure un xic. Massa cops, encara que ho fem, acabem amb un potpourri que no interessa ningú fora de nosaltres mateixos, i potser ni això. Però ve-t'ho aquí, que tenint inquietuds personals i disposant d'un espai per a reflectir-les, fer-ho així ni que sigui una mica no fa mal a ningú, i potser podria arribar a ésser d'ajut.
O sigui, i resumint, que retorno al bloc, amb l'ànim de fer-ne un recull-diari públic, i pretenc tractar temes que m'interessen però que a un temps puguin resultar interessants, tant per a mi com per a d'altres. Reflexions, notícies, comentaris, impressions, articles. Com que no vull ofendre ningú, intentaré no tractar temes polítics actuals, però espero també que tothom mostri respecte pel que escric i pel que altres puguin dir, tant sobre la situació contemporània ,com sobre el passat, i ganes d'entendre i debatre el que calgui quan sigui el cas.
Salut i a reveure!
O sigui, i resumint, que retorno al bloc, amb l'ànim de fer-ne un recull-diari públic, i pretenc tractar temes que m'interessen però que a un temps puguin resultar interessants, tant per a mi com per a d'altres. Reflexions, notícies, comentaris, impressions, articles. Com que no vull ofendre ningú, intentaré no tractar temes polítics actuals, però espero també que tothom mostri respecte pel que escric i pel que altres puguin dir, tant sobre la situació contemporània ,com sobre el passat, i ganes d'entendre i debatre el que calgui quan sigui el cas.
Salut i a reveure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)