No fa gaire, parlava amb un conegut sobre la legalitat i el respecte a la democràcia en relació a la intenció de convocar la ciutadania catalana a consulta per a decidir sobre la independència de la nostra terra.
Vaig escriure, com a resum de la meva argumentació favorable a aquesta intenció, la següent concatenació d'arguments. Penso que poden servir a les persones qui pensin igual, ja que l'argumentació és prou complexa per a que es pugui fer sense pensar-hi.
Per a benefici vostre:
La base de la democràcia és que la sobirania resideix al poble (ciutadania).
Un individu té drets (els deures no pertoca ara tractar-los).
La llibertat és un (el) dret bàsic i fonamental de l'individu, i s'estén fins el punt on xoca amb la llibertat d'un altre individu.
Cap individu pot, i això també és fonamental, imposar la seva llibertat a un altre, ni coartar la llibertat del darrer. Aquesta reflexió ens permet d'establir que tots els individus són iguals, ja que són lliures igualment.
Les comunitats es formen a partir de la coincidència de més d'un individu. És a dir, dos individus poden formar una comunitat, que és doncs l'extensió d'un individu i, com a tal, també gaudeix de drets.
Per tant, una comunitat té dret a ser lliure, és a dir, existir com a igual davant una altra comunitat.
Un individu es governa a sí mateix, i segueix un codi propi de conducta.
Una comunitat es dota d'un govern comú a tots els individus que la formen, per decisió dels seus membres, per tal de no caure al conflicte constant entre els seus diferents membres.
Igualment, la comunitat es dota de lleis que regulen la convivència dins la comunitat, per tal d'establir un codi de conducta comú a tots els individus que la formen.
Això, unit a l'esmentat abans, ens permet de concloure que el govern i les lleis d'una comunitat no poden coartar les llibertats individuals, o les d'una altra comunitat.
Per tant, una comunitat democràtica no és que pugui, sinó que té el deure, mitjançant el seu govern i les seves lleis, de permetre que els seus membres decideixin sobre la seva pertinença a la comunitat sempre i quan això els afecti només a ells i no imposi la seva decisió de seguir pertanyent o de no fer-ho a d'altres membres de la comunitat. De fet això ja es permet actualment en poder els ciutadans d'un estat demanar la ciutadania d'un altre estat.
La possibilitat esmentada és una possibilitat en positiu, perquè no limita cap llibertat aliena i només afecta la llibertat particular de qui es planteja aquesta possibilitat.
Si això és possible per a l'individu, també ho és per a les comunitats, que com hem vist abans no són més que extensions de l'individu.
Per tant, és perfectament legítim en democràcia (actual) que una comunitat supeditada a una altra en demani l'emancipació (independència), ja que és una possibilitat que només afecta a aquesta comunitat i no implica l'emancipació de cap tercera comunitat supeditada a l'altra.
D'aquesta decisió es deriva que el territori ocupat per la comunitat emancipada deixa de pertànyer a la comunitat de la qual s'ha emancipat, i d'igual forma amb l'estat (forma de govern), que passa a ser un de propi, diferent a l'estat del qual s'ha emancipat.
Així, ambdós estats se situen a un pla d'igualtat, tal com les dues comunitats són ara iguals entre elles (recordem com la llibertat fa iguals als individus i les comunitats entre ells).
D'igual forma, tenint els individus la llibertat d'escollir a quina comunitat pertanyen, aquells per als qui la decisió presa per la comunitat fos inacceptable poden decidir separar-se d'aquesta comunitat i supeditar-se a l'altra.
L'única conseqüència per als individus que no acceptessin la decisió de la comunitat seria la de convertir-se en estrangers a la mateixa. Evidentment, com que els territoris als que les comunitats es desenvolupen esdevenen els estats propis, l'estat propi d'aquests individus discordants seria l'estat de la comunitat de la qual la comunitat s'ha emancipat.
Respecte la igualtat de les decisions a nivell legal, hem vist com la possibilitat d'emancipar-se és positiva en tant que només afecta a qui decideix emancipar-se. És a dir, es tracta de que una comunitat plantegi la possibilitat d'adquirir més llibertat, de forma que no limita la llibertat de cap altra comunitat.
Això és, recordem, perquè una comunitat que s'emancipa no crea la supeditació a ella mateixa de cap altra, sinó que només trenca la seva supeditació a una altra comunitat.
En canvi, plantejar la possibilitat de limitar les llibertats d'un individu o grup supeditat a una comunitat és una possibilitat negativa, perquè nega a aquests individus i grups el gaudiment d'unes llibertats determinades.
Per exemple, plantejar la possibilitat de prohibir estimar d'una forma diferent a la majoritària equival automàticament a restringir la llibertat dels individus/grups de poder estimar d'una forma diferent a la majoritària.
Quan un individu estima d'una forma diferent a la majoritària, no practica cap limitació d'una llibertat aliena, ja que la seva forma d'estimar només l'afecta a ell. No obliga ningú més a compartir-la.
Recordem que les lleis regulen la convivència a una comunitat, i no poden coartar les llibertats dels seus
membres, ja que són els individus que formen la comunitat els qui escullen aquestes lleis (ja sigui directament o mitjançant representants).
Una llei feta o implementada pel govern d'una comunitat amb l'objectiu de limitar les llibertats dels seus membres és, per tant, no només injusta i perversa, sinó directament antidemocràtica.
L'obligació moral d'una comunitat és desobeir les lleis antidemocràtiques i substituir el govern que les fa/implementa per un que sigui respectuós amb la democràcia.
Ja hem vist com la restricció de la llibertat d'un individu o comunitat és contrària al principi de la democràcia, ja que restringeix la seva sobirania.
Cap recordar, sempre, que en democràcia la legalitat NO és la base de l'estat, sinó el respecte a la sobirania del poble, per la mateixa definició del terme “democràcia”. El respecte a la llei, per sí sol, no garanteix la democràcia, ja que la llei pot emanar d'un origen que no sigui el poble i/o ser implementada o interpretada arbitràriament per a perjudicar al poble o una part del mateix.
Com a final, recordar que la primera democràcia moderna, la dels Estats Units d'Amèrica, va néixer de la voluntat d'una comunitat d'emancipar-se d'una altra. En aquest cas, el poble americà va decidir emancipar-se de l'estat britànic perquè considerava que aquest restringia de forma inacceptable la seva llibertat. El poble americà va substituir el govern britànic per un de propi, canviant l'estat britànic per un de propi. Tot això contra la llei britànica, que els americans consideraven inadequada.
