De quan vam ser catalans francesos

Aquest diumenge va sortir un article al Nacional sobre el temps que Catalunya fou incorporada a l'imperi francès de Napoleó I, el conegut Napoleó Bonaparte. Tot i que és molt bo que es recuperi el coneixement d'aquell temps (m'hi dedico com a recreador històric), l'article té algunes potes curtes, per dir´ho així. Us l'enllaço: http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/catalunya-capital-paris_101158_102.html

El projecte en realitat neix amb l'ocupació francesa el 1808, i s'arrela a les intencions del govern republicà francès que ja el 1794, a la Guerra Gran, va planejar ocupar i independitzar Catalunya d'Espanya com es va fer amb les repúbliques italianes. La Catalunya napoleònica mai va ser (a efectes pràctics primer, i del tot després) espanyola. El 1810 el projecte era de progressiva independència completa (legal i política, no només de facto com des del 1808), capitanejat pel mariscal Augereau; s'incorporà administradors catalans a una administració on els francesos il·lustrats i amb vocació de bona gestió substituïren els corruptes espanyols. Fracassà per la subversió proborbònica, i s'incorporà directament el territori a França, però sempre amb una vocació autònoma públicament reconeguda.

El primer diari en català s'edità amb suport francès. La burgesia i el sector empresarial català més avançat donaren suport a la nova situació (recordem que el bloqueig britànic era el que anul·lava en bona part el gran volum del comerç americà). La ruralia, pressionada per l'oligarquia nobiliària-religiosa (noblesa i petit clergat, que perdien els seus beneficis i privilegis, mentre l'alt clergat s'hi abstenia acomodant-se amb la comprensió francesa), s'hi enfrontà al principi, però en realitat fou la víctima d'uns i altres, sense donar suport decidit a cap opció (els sometents del Bruc, i això no se sol dir, hi van anar sota pena de mort si desobeïen la crida a sometent; les desercions al bàndol "patriota" eren molt nombroses, etc.).

Barcelona fou la darrera capital europea on la tricolor francesa onejà el 1814 (abans del retorn de Napoleó), i els francesos s'hi mantenien encara quan va caure París. En efecte, els francesos cercaven refer una marca al sud que els fos propera i favorable, per tal de controlar la corrupta i voluble Espanya; recordem que el concepte de la Marca Hispànica no va incloure l'Aragó ni Navarra, sinó que es limitava a Catalunya: https://ca.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica). És indiscutible que la possessió del territori català tenia un interès estratègic, a nivell econòmic, molt important per a França, com passava amb els ports belgues, però és a nivell polític on l'homogeneïtat demanava la incorporació (ja he dit que el projecte inicial era d'independència), com succeí amb Holanda.

 En mans napoleòniques, Catalunya, molt possiblement s'hauria reconvertit finalment en estat independent, potser com a república autònoma, amb el català com a llengua oficial (com van fer amb Holanda, o Berg, o Polònia i d'altres). Fixeu-vos si s'hi fixaven els francesos que incorporaren a altres departaments les parts de Catalunya més semblants a altres territoris francesos (Aran, Andorra) però incorporaren a Catalunya el territori de Fraga-Mequinensa, que sabien català.

Un final diferent per a les guerres napoleòniques, amb un Napoleó amb el poder en comptes d'abdicat i amb prou força per a mantenir el seu interès, hauria comportat un status quo que mantingués les monarquies germàniques però també la francesa en mans bonapartistes, hauria comportat segons el meu criteri amb tota seguretat el retorn a la independència de Bèlgica, Holanda, l'Etrúria i el Piamont-Savoia, tot mantenint els nous estats alemanys i retornant els vells com Hannover i Brunswick. Un dels nous estats hauria estat el de Catalunya. D'això n'estic segur. Una Catalunya francòfila (com sempre, si analitzem bé la història veurem que sempre hem estat més a prop de que contra França), republicana (malgrat potser tenir un cap d'estat monàrquic de la família Bonaparte) i independent, amb el català com a llengua oficial.