La refundació convergent, un actiu pel futur polític i social català

Que Catalunya està canviant i s'està separant d'Espanya és quelcom que és innegable, i l'evolució de Convergència Democràtica de Catalunya n'és un exemple:

1.- Ha abandonat Unió, i l'ha desemparat tan completament que Unió s'ha dissolt i Diran i Lleida ha desaparegut del panorama polític; la cara més formal i educada de l'unionisme ha deixat de ser un inconvenient per a ser part del passat.

2.- Ha fet públic un compromís innegable amb la independència, arribant a l'extrem que l'Artur Mas ha deixat la presidència que en justícia li pertocava (elegit pel poble, en una democràcia) per tal de no entorpir el procés independentista.

3.- Ha encetat una refundació que la fa passar de la democràcia cristiana (post)pujolista al socioliberalisme modern, concretant una opció ideològica bàsica per a una societat ordenada i constructiva, i renovant estructures i funcionament del partit.

Així Catalunya no només serà independent, sinó que ho serà el poble català, i la nostra política, abandonant els tics obsolets i clientelistes i abraçant la política moderna al servei públic.

El nostre país, que s'està (re)construint dia rere dia, esdevenint la futura Catalunya independent, necessita per a la seva projecció futura opcions polítiques sòlides i representatives de les majories socials, que tinguin a més un projecte social i econòmic i una definició, o potser millor vocació ideològica que vagi més enllà tant de l'antic reduccionisme autonomista del “peix al cove”, l'anem fent i el veure-les venir com de la revolució rupturista i antidemocràtica que des dels extrems es vol (re)imposar. Quelcom que ens serveixi, tant per al poble com per al país, l'estat. Això s'ha de materialitzar a l'existència d'opcions amb sensibilitat social i intel·ligència econòmica, que tinguin cura de la gent però també de la creació de riquesa, que a fi de comptes és el que permetrà de tenir cura de la gent.

Malgrat que avui dia el conservadurisme, molt desprestigiat a casa nostra, ha perdut representativitat, això no és especialment dolent, tot i el desemparament d'aquells que s'hi identifiquen, ja que pot reconduir a moltes persones que votaven a la democràcia cristiana conservadora dirigida per en Pujol cap a un posicionament nou de Convergència, instal·lada a una posició ben definible com a socioliberal. És a dir, una reconversió convergent cap al social i cap a una política econòmica capaç de regular mercats i tanmateix seguir postulats liberals. O sigui, conciliar el que volen les empreses amb el que necessita el país.

Aquesta opció, juntament a la purament socialdemòcrata d'ERC, ens asseguren un futur polític molt prometedor, amb governs estables i parlaments responsables, amb una nova dialèctica més constructiva i un projecte de país compartit excepte a les particularitats que puguin caracteritzar les diferents opcions de govern, però no, mai, obstaculitzar el progrés i el benestar comú. Quelcom que és impossible d'obtenir a Espanya, i que ens posaria definitivament a l'òrbita ocupada pels estats més desenvolupats i civilitzats.

La conseqüència d'això és, també, una millora progressiva de la societat a exemple dels seus dirigents polítics, un augment de la satisfacció i com a resultat una millora al comportament que ens pugui convertir en una societat modèlica. Fins llavors, fins a obtenir l'estat propi, un estat exemplar, que permeti desenvolupar una societat exemplar, tot en la mesura que es pugui, cal sumar esforços i atreure el màxim possible de persones cap a aquestes opcions inclusives i constructives, i lluny de les opcions exclusives i particularistes que cerquen el triomf d'una ideologia i una visió singular sobre el conjunt de la societat i la pluralitat, que a més ens allunyen de la confluència econòmica europea, que per molt que ens pesi necessitem com l'aigua d'Abril, que cada gota val per mil.